Descripció
Moltes vegades quan a la universitat o a l’escola ens demanen que fem una descripció, tots pensem en la típica descripció d’un paisatge, d'una persona,...de manera narrativa. Ara bé, una descripció és molt més complexa que això i n’hi ha de molts més tipus que la narrativa.
Què és la descripció?
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, paisatges, sentiments,... Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Tipus de descripció?
Podem distingir dos tipus de descripció:
- Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit i es limita a descriure les coses tan objectivament com pot
- Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.
Quina és l’estructura dels textos descriptius?
La descripció es pot dividir en tres apartats:
Primer de tot és necessari triar el tema, amb la presentació de l'objecte, animal o persona.
El segon procediment és el de la caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte o persona a la qual va dirigida la descripció.
El tercer procediment consisteix a establir-ne la relació amb el món exterior tan pel que fa a l'espai com pel que fa al temps.
Primer de tot és necessari triar el tema, amb la presentació de l'objecte, animal o persona.
El segon procediment és el de la caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte o persona a la qual va dirigida la descripció.
El tercer procediment consisteix a establir-ne la relació amb el món exterior tan pel que fa a l'espai com pel que fa al temps.
Com es fa?
Per crear una descripció cal primer de tot idear, seleccionar bé les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte que es vol descriure. Seguidament cal ordenar, és a dir, posar de forma correcta tota la informació que hem obtingut i finalment cal textualitzar, és a dir, començar a redactar el text descriptiu.
Quines són les tècniques descriptives per fer una descripció?
En començar a redactar la descripció s'han de tenir en compte un seguit de tècniques descriptives que són: els sintagmes nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfecte d'indicatiu, paraules que descriuen impressions sensorials, la terminologia, les definicions, les enumeracions i els recursos expressius.
Quins tipus de descripció hi ha?
- CANÇONS
- POESIA VISUAL
- POESIA
- NOVEL·LA (algun fragment de la novel·la el carrer estret de Josep Pla o "la tramuntana" dins EL geni del país de Josep Pla)
- ASSAIG
- CONTE
- VÍDEO (aquest vídeo està eleborat per mi i descriu a la Berta de Monteys)
REFLEXIÓ
La descripció és com una fotografia feta amb paraules, mitjançant la qual, el que descriu ha d'ocasionar en el lector els sentiments i les emocions que s'ha proposat. És per tant mostrar amb paraules una realitat i informar sobre com són els llocs, els objectes, les persones, els ambients, les emocions... de tal manera que, qui ho llegeixi, s'ho pugui imaginar a la perfecció.
AMPLIACIÓ
També varem fer una altre exposició anomenada QUI ETS TU? la qual consistia en descriure una persona mitjançant una fotografia, en aquesta activitat vaig decidir fer a la meva companya Amanda Feliu.
La fotografia que vaig elaborar i l'explicació de la imatge la teniu a continuació :
La fotografia que vaig elaborar i l'explicació de la imatge la teniu a continuació :
"Amb aquesta imatge he intentat descriure a l’Amanda. He
triat tres objectes: un rellotge, càpsules de cafè i una bombeta. Crec que
aquests tres objectes descriuen el que jo de moment conec d’ella.
He triat un rellotge de vidre. Jo crec que així és ella, transparent, és a dir no amaga la seva personalitat. Es mostra en tot moment tal com és sense por de no agradar als altres. El rellotge de la imatge és original, ja que en paraules d’ella “a ser com els altres sempre hi serem a temps”. A més a més sempre hi és, puntualment quan se la necessita.
Un altre aspecte a remarcar és que la seva presència es nota i és per això que he posat el segon element de la imatge: el cafè. A més a més de que ella és molt cafetera, el cafè té un gust fort, que es nota i així és com la veig a ella: una persona forta.
Pel que fa al tercer element, la bombeta, dir que ella té moltes idees. Algunes de bones i altres de no tant però totes elles tenen en comú que són fruit d’una gran imaginació. Ella sol donar idees al grup i buscar solucions als problemes.
Per tot això doncs he escollit aquest lema de: la força de ser-hi perquè ella sempre està present quan se la necessita amb força i energia"
He triat un rellotge de vidre. Jo crec que així és ella, transparent, és a dir no amaga la seva personalitat. Es mostra en tot moment tal com és sense por de no agradar als altres. El rellotge de la imatge és original, ja que en paraules d’ella “a ser com els altres sempre hi serem a temps”. A més a més sempre hi és, puntualment quan se la necessita.
Un altre aspecte a remarcar és que la seva presència es nota i és per això que he posat el segon element de la imatge: el cafè. A més a més de que ella és molt cafetera, el cafè té un gust fort, que es nota i així és com la veig a ella: una persona forta.
Pel que fa al tercer element, la bombeta, dir que ella té moltes idees. Algunes de bones i altres de no tant però totes elles tenen en comú que són fruit d’una gran imaginació. Ella sol donar idees al grup i buscar solucions als problemes.
Per tot això doncs he escollit aquest lema de: la força de ser-hi perquè ella sempre està present quan se la necessita amb força i energia"
