Comiat!

Bé, ha arribat el moment d'acomiadar aquest blog i amb ell l’assignatura de COED i GITIC. A més a més,  això significa... FI DE SEMESTRE!

Durant aquests 4 mesos hem adquirit molts coneixements nous que seran vitals d’ara en endavant, coneixements que no podem perdre i que ens caldrà tenir en compte en tot moment.

Pel que fa a l’assignatura de COED (comunicació oral, escrita i digital) vull destacar que ha estat bastant diferent a totes les altres assignatures realitzades durant el primer semestre de primer curs. Ha set una matèria molt dinàmica i entretinguda. 
Hem aprés que es pot descriure de moltes maneres i no només amb la típica narració. Això ho hem dut a terme amb el treball qui ets, tu? També hem treballat les grans diferències entre el codi oral i l'escrit i les 4 habilitats lingüístiques. A través de la lectura i el treball del llibre “Com parlar bé en públic” hem aprés diferents formes de fer un discurs davant d’un oratori, controlant les pauses, els nervis...i tot això ho vàrem poder practicar durant la recitació d'un poema a la classe. 

Per altra banda l’assignatura de GITIC (gestió de la informació i tecnologia de la informació i el coneixement) ha sigut una matèria molt útil ja que hem treballat un seguit d’eines que ens seran totes de gran utilitat en el futur, eines que, com a futurs mestres, haurem de saber dominar i aplicar a les classes. Totes elles les podrem fer servir a l'aula amb els nostres alumnes per crear vídeos, fer exposicions... Entre d'altres hem treballat amb eines com l'Scoop.it, el Prezi, el Google drive... i fins i tot el Twitter!. Algunes eren totalment desconegudes per a mi com és el cas de l’Scratch que és molt útil per aconseguir que els nens aprenguin mitjançant el joc i pearltrees (un marcador social)

A més a més pel que fa al mòdul hem realitzat dos treballs. Per una banda l'anomenat "El bon comunicador" que consistia en conèixer més a fons a una persona que creguessim que parla bé en públic, que gesticula correctament, que fa ús del sentit de l'humor.... També hem realitzat un altre treball anomenat "Identitat i Territori" en el qual hem hagut d'escollir un tema relacionat amb el títol del treball i aprofundir-hi.

I això és tot amics. Aquí s'acaba aquest bloc. M'ha semblat que una bona manera per acomiadar-me era amb aquesta cançó:

FINS AVIAT!

Competència comunicativa i les 4 habilitats lingüístiques

Utilitzar i/o aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el seu codi o el conjunt de les formes lingüístiques, sinó molt més que això: implica adquirir tota una sèrie d’habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l’entorn de qui el parlen.

Des de que som petits, les persones anem adquirint i desenvolupant la capacitat relacionada amb el fet de saber quan podem parlar o quan hem de callar, i també sobre què parla, amb qui, on, per a què i com. Aquesta competència és integral, ja que també inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, amb les seves característiques i els seus usos, i amb els altres sistemes de comunicació en general. L’adquisició d’aquesta capacitat ha d’estar lligada a una experiència social, a unes necessitats, a unes motivacions i a una acció.

La competència comunicativa exigeix no només l’habilitat d’utilitzar una llengua, sinó també saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.

La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació com en els sistemes secundaris. Els sistemes primaris són els de la comunicació quotidiana, els que serveixen per a l’intercanvi comunicatiu i necessari per a tots els rols que implica la vida en societat: una trucada telefònica, una carta, nota, cartell, notícia, etc. Els sistemes secundaris encanvi, són de major elaboració i complexitat. Requereixen més capacitat cognitiva de parlant-oient real en la seva tasca de codificar i descodificar textos, ja que aquestes comunicacions es produeixen en esferes de més nivell cultural. 

La competència comunicativa per tant, és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d’una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l’habilitat per utilitzar-la.

L’adquisició d’aquesta competència es configura a partir de l’experiència social, les necessitats i motivacions, i l’acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències. 

Si parlem de competència comunicativa també hem de fer referència a les 4 habilitats comunicatives necessàries a l'hora de comunicar-nos. 
La competència comunicativa com hem dit anteriorment no només fa referència al discurs oral sinó també a l'escrit. Pel que fa al discurs escrit diferenciem entre el llegir i l'escriure mentre que  pel discurs oral entre l'escoltar i el parlar. 

                                     

Llegir, es el procés a través del qual es comprén un text escrit. Llegir = comprendre (llegir implica descodificar, és comprendre).

Isabel Solé al 1982 estableix que l'habilitat de llegir té 4 implicacions les quals fan adonar-nos de que llegir i comprendre és el mateix.

•      Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text, és a dir, que el significat que un escrit té per qui el llegeix no és exactament el mateix  significat que l’autor va voler donar-li, sinó que es una construcció pròpia que implica en primer lloc el text, implica també els coneixements previs del lector i en tercer lloc els objectius amb els que s’enfronta l’autor. 

•       Llegir és aconseguir un objectiu ja que sempre llegim per alguna finalitat. L’objectiu és el que guía la lectura. Hem de tenir present que els objectius poden ser molt variats i  determinen el tipus i les estratègies de lectura així com el control, sovint inconcient, que exercim sobre la lectura.

•       És un procés d’interacció entre qui llegeix i el text perquè qui llegeix en primer lloc ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap, i en segon lloc ha d’adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text. 

•      Llegir és un procés de predicció i inferència continu. És a dir, a vegades, comprenem un text gràcies al significar de les altres paraules o bé a partir del significat de la resta, del context. Qui llegeix formula unes hipótesis sobre el text que llegirà, i de les seves parts mentre va llegint i això ho fa en funció d’algún element del text, dels seus interessos, coneixements previs, i a la mesura que va llegint va verificant o va refutant les hipótesis que havia fet.

Escriure: es el procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu. Escriure va molt més enllà d’escriure en un full.  

 
Haurem de tenir en compte tres aspectes per poder treballar al procés complet de producció d’un text escrit:

1.   Aspectes formals: cal·ligrafia, relació so-grafia, distribució en l’espai.

2.   Aspectes lingüístics: sintaxi, morfologia, lexicologia, semàntica.

3.   Aspectes discursius: tipus de text, propietats, o característiques del text (cohesió, adequació, coherència, correcció, variació o estil) i procés de composició del text.

Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant 
el llenguatge articulat de forma coherent, clara, i amb 
correcció i adequació a la situació comunicativa. 

 

Escoltar: consisteix en comprendre un missatge a partir d’activar un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment. 
Hi ha 6 implicacions per ser un bon oïent:

1. tenir un paper actiu i participatiu
2. tenir un respecte per l’emissor i les seves idees
3. intentar ser objectiu per intentar entendre què ens vol dir l’altra
4. saber descobrir els objectius i propòsits de l'orador
5. descobrir les idees principals del missatge
6. reaccionar al missatge, parlar si és el cas quan acaba l’orador.

La reflexió és sobre les 4 habilitats lingüístiques. Per una banda escoltar no és el mateix que sentir, ja que quan estem escoltant som conscients d'aquest acte, en canvi quan sentim no. Per altra banda escriure correctament implica tenir en compte molts aspectes. Pel que fa escoltar no tothom pot ser un bon oïent ja que molts no saben respectar les opinions dels altres, ni interaccionar ni tampoc extreure les idees principals del missatge de l'altre i finalment pel que fa a parlar, no es pot fer de qualsevol manera ja que s'ha de fer de manera coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Una manera de practicar les habilitats lingüístiques podria ser a través del programa de TV3 "el gran dictat"

Comunicació Audiovisual

Per treballar la comunicació audiovisual ho vàrem fer mitjançant una entrevista a Guillermo Orozco, professor i investigador del departament d'estudis de comunicació social de la Universitat de Guadalajara (Mèxic). 

A continuació trobareu un resum de l'entrevista que vàrem visualitzar i treballar a l'assignatura de COED.

Si tots som audiència, pel sol fet de ser-ho es pot suposar que ja hem adquirit les competències comunicatives necessàries?

Per respondre a aquesta pregunta ell ho compara amb el fet de ser home o dona. No pel fet de néixer sent home o dona ens sabem comportar com a tals per tant amb el tema de l'audiència passa el mateix.  

Hi ha moltes maneres de veure. Creiem veure perquè reconeixem les imatges i els hi donem un significat però hi ha coses que no veiem a simple vista: posicions, plans de càmera... Tot això  necessita un entrenament visual, un aprenentatge.

Orozco doncs defensa que les persones s’han d’entrenar a ser audiència i cada mitjà té un codi en concret i s’ha d’aprendre el més elemental de cada pantalla i cada tecnologia.

Com s’hauria d’entendre l’educació en mitjans dins l’estructura escolar actual ? Quins aspectes caldria considerar? Quin paper li hauria de correspondre a l’escola, a la família, i als mitjans de comunicació? 

Segons Orozco depén del país i del context històric  l’educació serà d’una manera o d’una altra.  L'educació en mitjans però vé donada per 2 factors molt importants: la família i l’escola. El fonamental és entendre que la relació que tenen els nens i els joves amb les pantalles ha d’estar moderada i guiada per aquests dos factors. La primera responsabilitat en educació la tenen la família i l'escola.

Orozco ens diu que fem el que fem a casa té molt a veure amb el contacte que els nens tindran amb les pantalles. Per això és molt important que el mestre en veure els nens a l’escola els demani que han vist a la televisió, que s’interessi per la música que escolten ... per tal d’intervenir de  manera positiva en l’educació dels nens reorientant-los si cal. És molt important la cooperació entre família i escola

Orozco també parla de la responsabilitat que tenen els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat ja que ells també estan educant i no en poden defugir.


Creu que l’educació en mitjans pot contribuir en els processos d’innovació educativa? 


Orozco pensa que no estem aprofitant el potencial de les noves tecnologies és a dir, que l’escola no té una bona perspectiva pedagògica pel que fa l’ús de les noves tecnologies, ja que tot el que prové d’aquestes és temut pels professors. L’escola les té en compte però com a complement, és el complement del llibre o del que explica el professor sense tenir en compte que pel fet d'utilitzar llenguatge i lògiques diferents, permet adquirir coneixements de maneres diferents. 

Com es pot integrar l’educació en mitjans en un estructura escolar tant tradicional? Que caldria canviar per fer-ho possible? 

Ell creu que cal una alfabetització múltiple a l’escola començant per desarrollar competències comunicatives mínimes per interactuar amb tot. Ell creu que cal una alfabetització digital, audiovisual i desenvolupar una pedagogia de cada mitjà de comunicació. Amb aquesta alfabetització podrem treure profit dels mitjans de comunicació.
També diu que les noves generacions tenen menys resistència a ser usuaris i s’adapten millor a les tecnologies, degut a que tenen la ment més oberta per tal de poder rebre informació però això no vol dir que tinguin un “xip” incorporat. 

Desprès de veure la conferència vàrem veure i analitzar 3 anuncis: un d'uns grans magatzems, un altre de colònia i l'últim d'una marca de cotxes.

 

Si voleu saber com vàrem treballar aquest anunci a la classe de COED visiteu el blog de la Berta de Monteys en l'apartat d'ampliació!
 
La reflexió seria que la comunicació audiovisual és un tema molt més important del que ens pensem i moltes vegades no li donem la importància que es mereix. Ara bé, pel fet de ser audiència cal que siguem conscients de que el que veiem no és realment la realitat, ens cal ser crítics amb tot el que veiem, jutjar-ho ja que sinó ens manipulen molt fàcilment. 
Cal saber veure les parts positives i les negatives del que ens mostren les pantalles, saber quan ens estan mentint i quan no... 
Per acabar dir que estic totalment d'acord amb la idea defensada pel professor Orozco de que les noves tecnologies no s'aprofiten prou. No hauríen de ser una eina complementaria sinó una eina més.

Llenguatge

El llenguatge és un mitjà o instrument de comunicació i és el més extens de tots els que tenim. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possible el discurs abstracte. Amb el llenguatge ordenem tan les experiències que tenim de l'entorn com les que s'originen en nosaltres mateixos. El llenguatge té com a paper principal la constitució del pensament i és, el suport de la memòria. A més a més aquest ens permet l'expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

Un individu que vulgui dominar el codi escrit de la seva llengua ha de tenir present que una part dels coneixements essencials ja els té si domina el codi oral de la mateixa llengua.Ara bé li caldrà aprendre les regles que regeixen l'escrit i que no s'utilitzen en l'oral.

Entre els dos grans canals hi trobem diferències contextuals i textuals.

Diferències contextuals: 

Canal oral

Canal escrit

1. canal auditiu. El receptor comprèn amb l’oïda el text. 2. receptor percep successivament els diversos signes del text. 3. comunicació espontània. L’emissor pot rectificar, però no esborrar. El receptor està obligat a comprendre el text en el moment de l’emissió i tal com s’emet. 4. Comunicació immediata en el temps i espai. L’orador es mes ràpid i àgil. 5. Comunicació efímera, els sons només són perceptibles el temps que duren en l'aire. 6. Utilitza molt els codis no-verbals: la fesomia i els vestits, el moviment del cos,la conducta tàctil, el parellenguatge, etc. 7. Hi ha interacció durant l’emissió del text. 8. El context extralingüístic té un paper molt important.

1.canal visual. El receptor llegeix amb els ulls el text. Té una capacitat de transmissió d’informació superior a l’auditiu. 2.el receptor els percep simultàniament. 3. comunicació elaborada. L’emissor por editar el text. El lector pot decidir quan vol llegir-lo i com. 4. comunicació diferida en el temps i espai. 5. comunicació duradora. Les lletres es graven en un suport estable i perduren. 6.Els utilitza poc: la disposició de l’espai i del text, la textura del suport, etc. 7. no hi ha interacció durant la composició. 8. el context és poc important. L’escrit es autònom del context.

Diferències Textuals:

Canal oral	Canal escrit
Adequació: tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor. Associat a temes generals, graus de formalitat baix i propòsits subjectius.	Adequació: tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius.
Coherència: selecció menys rigorosa de la informació: presencia de digressions, canvis de tema, repeticions, dades irrellevants... Més redundant. Estructura del text oberta: hi ha interacció, l’autor pot modificar-la durant l’emissió. Estructures poc estereotipades: l’emissor te mes llibertats per elaborar-les tal com vulgui.	Coherència: selecció molt precisa de la informació.Menys redundant. Estructura tancada:respon a un esquema planificat prèviament per l’autor. Estructures estereotipades:amb convencions socials fòrmules i frases fetes.
Cohesió: menys gramatical: utilitza pauses, entonacions... utilitza molt els elements paralingüístics. Utilitza força codis no-verbals. Freqüència alta de referències exofòriques.	Cohesió: Més gramatical. Utilitza pocs elements paralingüístics. Utilitza pocs codis no verbals. Freqüència alta de referències endofòriques.
Gramàtica: fonologia i grafia: incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids.	Gramàtica: fonologia i grafia: gairebé no incorpora aquestes formes.
Gramàtica:morfologia:prefereix solu- cions poc formals.	Gramàtica: morfologia: també usa solucions formals.
Gramàtica: sintaxi: tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus. Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades. L’ordre dels elements de l’oració és força variable. El·lipsis freqüents.	Gramàtica: sintaxi: ús freqüent d’es- tructures més complexes i desen-volupades: oracions més llargues, amb més subordinades, etc. Absència d’aquest tipus d’estructures. Ordre més estable (subjecte/verb/complements). El·lipsis menys freqüents.
Gramàtica: lèxic: prefereix lèxic no marcat formalment: de pressa, coses, etc. Freqüència baixa de mots amb significats específics. Accepta la repetició lèxica. Ús de proformes i hiperònims en funció de mots joquer. Ús de tics lingüístics o mots paràsit. Ús de mots crossa: mots o expressions usats repetidament. Ús freqüent d’onoma- topeies, frases fetes, refranys, etc.	Gramàtica: lèxic: tendència a usar lèxic marcat formalment. Freqüència molt alta. Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims. Tendència a usar mots equivalents i precisos. Absència d’aquests elements. Tendència a eliminar-los. Ús molt escàs.

Per entendre bé les diferències textuals cal parlar de què és l'adequació, la cohesió i la coherència. 

• Coherència: seleccionar la informació rellevant de la que no n'és, i a més a més estableix la relació lògica i no contradictòria de les diferents parts d’un discurs.

• Cohesió: és refereix al conjunt de relacions o vincles de significat que s’estableixen entre diferents elements o parts del text (paraules, frases...) i permeten al lector i a l’oient interpretar-lo amb eficàcia. 

• Adequació: És la característica que designa el grau d’adaptació d’un discurs a la seva situació comunicativa. Tenint en compte el gènere, interlocutor i objectiu. Pel que fa a l'adeqüació cal tenir en compte el registre (formal o informal, general o específic i l'elecció del text) i la variant dialectal. 

Aquestes 3 característiques són les característiques descriptives que s'han de tenir en compte a l'hora d'elaborar un text o discurs. Però no en són les úniques ja que un text o discurs també ha de tenir unes característiques prescriptives les quals miren la correcció i variació, és a dir, miren la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística del parlant i la qualitat dels trets estilístics i expressions d'un escrit o discurs d'acord amb determinats valors i actituds socials .


Ara bé, entre el llenguatge oral i l'escrit no tot són diferències. A vegades també hi ha una relació. 

L’escrit tradicional	L’escrit, codi segon	L’escrit, llengua
L’escrit és l’objecte exclusiu d’aprenentatge. Es refusa qualsevol model oral. Mètodes gramatical i de traducció.	L’oral és l’objecte primer i primordial. S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral. Mètodes audio-visuals.	L’oral i l’escrit són autònoms. S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits. Enfocament comunicatiu.

Vigner donava suport a aquesta última concepció: l'escrit, llengua ja que sosté que la producció i la comprensió de l’escrit són independents de l’oral, autònoms. Ell creia que l'escrit no va ser concebut per enregistrar paraules sinó per emmagatzemar la informació. 

Per altra banda Scinto analitza la qüestió des d'un altre punt de vista: des d’una òptica psicolingüística. Ara bé, igual que Vigner també presenta tres models diferents de relació oral-escrit:

En definitiva els dos defensen que un codi és independent de l'altre. Ara bé, Scinto ho defensa des de l’òptica de la didàctica de l’expressió escrita, i Vigner des del camp de la psicolingüística. Creuen que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua. 

Pel que fa a la reflexió sobre aquesta entrada podríem fer un debat sobre que és millor o quin canal predomina: l'oral o l'escrit? Per una banda sabem que el codi escrit és molt important i això ho veiem reflectit a les classes que es duen a terme a les escoles. Quantes hores hem passat tots nosaltres estudiant gramàtica? i els verbs? i l'ortografia? Moltes! Ara bé, no tot és saber escriure ja que saber parlar també és molt important. Què faríem sense parlar ni escoltar?

   
L'ampliació d'aquesta entrada és un enllaç a un blog d'uns alumnes de 2n d'Educació Infantil on donen informació a tots els lectors del seu blog sobre tot el que treballen a l'aula relacionat amb les TIC. En l'entrada en concret que he posat l'enllaç ens parla d'un seguit d'activitats que han dut a terme per treballar la comunicació oral i l'escrit.  

Pissarra Digital Interactiva (PDI)

Abans de començar a parlar de les PDI cal dir que aquestes no són el mateix que les pissarres digitals. Les pissarres digitals. Aquestes estan integrades per un ordinador i un videoprojector que permet projectar continguts digitals en gran format, idonis per a la visualització en grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades mitjançant els perifèrics de l'ordinador com el ratolí i el teclat. Per altra banda les PDI estan integrades per 3 coses. Un ordinador, un videoprojector i un dispositiu controlador. Mitjançant el videoprojector es poden projectar coses a la pissarra perquè les puguin veure tots els alumnes. Pel que fa el dispositiu controlador sol ser un punter que seria com un guix de les pissarres.

Quina és la diferència entre una PDI i una PD ?

Les dues pissarres estan integrades per un ordinador i un videoprojector igual que les dues estan projectades però la PD es pot projectar sobre una paret o pantalla encanvi la PDI sempre ha d'estar sobre una pissarra digital ja que sinó no funciona.

A més a més, la PD es pot interactuar sobre les imatges projectades utilitzant només el ratolí, teclat....i el valor afegit de les PDI es que a més a més de tot això permet interactuar directament sobre la superfície de projecció a través d'un punter o amb les mans sense necessitat de tenir l'ordinador. 

Recursos per les PDI:

• Alexandria
• Genmagic
• reportEDUCACIÓ
• Tiching

Divendres de la setmana de pràctiques i reflexió vàrem realitzar una conferènca sobre les PDI.

En aquesta conferència un seguit de mestres van explicar com utilitzen les tecnologies a l’aula i a l’escola.  

Les PDI fa poc que ha entrat a les aules encara que l’escola sempre ha tingut tecnologia (els llibres, els quaderns, els bolígrafs,... )aquesta tecnologia però no ha desaparegut mai encara que s’ha actualitzat.  Des de fa uns anys els ordinadors van aparèixer el nostre món i les escoles els han anat incorporant a poc a poc a les aules. La tecnologia vol solucionar o fer alguna millora a on s’incorpora. Pel que fa a l’aula es treballa el tractament de la informació per elaborar un producte i per això podríem fer servir la PDI.

La tecnologia moltes vegades s’anomena amb tecnologies antigues i això fa que no s’entenguin. Moltes vegades el nen es confon i no sap ben bé que ha de fer.  Amb la PDI passa el mateix. Ha agafat el nom d’una antiga tecnologia que sempre ha estat present, una pissarra.  La PDI ja no és una pedra on escrivim amb un guix, és molt més que això.  La PDI ens permet obrir i visita el món i que aquest entri a la nostre aula.

La interacció de les PDI no sempre és bona, ja que com diu el nom és interactiva però la interacció no sempre afavoreix en l’aprenentatge ja que no tots interactuen. Moltes vegades només interactua el professor.

La Marta Palet especialista de música i anglès i Jordi professor d’educació infantil i coordinador venen d’una escola que ha fet un gran salt en l’àmbit de les noves tecnologies. Els alumnes els motiva molt treballar amb ipads i noves tecnologies per fer coses diferents de les quals fan sempre.

Aquest projecte el van començar l’any passat però fa 3 anys que hi ha PDI a totes les classes de la seva escola i primerament van començar amb l’1x1. Van pensar que calia anar més enllà de la PDI ja que allà només interactuava un i per això van introduir els ipads degut a una proposta dels pares.Els professors es van formar molt abans gràcies a l’assessorament d’un professor de Blanquerna. A cada mestre se li va donar un ipad i l’havien de treballar a casa per dominar-lo i poder-lo fer servir bé a l’escola, a les aules.

Taxonomia de Bloom

Un dels últims temes que hem tractat en les classes de GITIC és la Taxonomia de Bloom. L'objectiu d'aquesta teoria és orientar els docents amb una jerarquia d'habilitats que els estudiants haurien de tenir. Cal tenir present que aquesta Taxonomia fou revisada per Lorin Anderson i Krathwohl l'any 2000.

La teoria de Bloom ens informa de com podriem estructurar les habilitats de pensament i el seu corresponent procés d'adquisició. Aquest document ens descriu eines i metodologies per:  recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear.

A GITIC vàrem haver de realitzar dues tasques pel que fa aquesta teoria.

Primer de tot mitjançant la imatge següent havíem de fer 12 comentaris d’eines que havíem treballat a GITIC referents el verb que senyalàvem i 12 comentaris sobre verbs que es feien servir a les escoles.

A més a més vàrem haver de fer un resum dels continguts més importants de la Taxonomia de Bloom mitjançant tota la informació que ens proporcionava un document de la Eduteka. El meu resum va ser el següent:

                                                   

Editant mitjançant YouTube

A una de les classes de GITIC vàrem aprendre un nou programa online per editar vídeos, YouTube. 

YouTube és una web on els usuaris podem pujar vídeos i compartir-los. Ara bé, actualment també els poden editar. El servei de YouTube va ser creat per 3 ex-treballadors al Febrer de 2005. 

Molta gent pensa que aquest servei només serveix per escoltar les músiques del moment i veure'n els seus videoclips però això no és així ja que a YouTube hi ha molt més que música. També podem trobar documentals, tutorials....qualsevol cosa que un usuari vulgui compartir amb la resta de persones. 

Com he comentat abans doncs, a l'hora de GITIC vàrem fer servir YouTube per una cosa diferent: per editar vídeos mitjançant l'editor de vídeos. Primer de tot cal entrar a YouTube com ha usuaris i seguidament el costat de la cerca de vídeos clica "penja un vídeo". Això et permet crear vídeos de 4 maneres diferents: amb càmera web,  mitjançant moltes fotos, Hangouts en directe de Google+ i editor de vídeos. 

Un cop hem triat l'opció d'editor de vídeos podem triar el vídeo que volem posar, les fotos, la música, les transcicions, el text....A més a més un cop triat el vídeo podem posar-hi efectes, fer correccions ràpides, afegir-hi text o audio.