Competència comunicativa i les 4 habilitats lingüístiques

Utilitzar i/o aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el seu codi o el conjunt de les formes lingüístiques, sinó molt més que això: implica adquirir tota una sèrie d’habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l’entorn de qui el parlen.

Des de que som petits, les persones anem adquirint i desenvolupant la capacitat relacionada amb el fet de saber quan podem parlar o quan hem de callar, i també sobre què parla, amb qui, on, per a què i com. Aquesta competència és integral, ja que també inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, amb les seves característiques i els seus usos, i amb els altres sistemes de comunicació en general. L’adquisició d’aquesta capacitat ha d’estar lligada a una experiència social, a unes necessitats, a unes motivacions i a una acció.

La competència comunicativa exigeix no només l’habilitat d’utilitzar una llengua, sinó també saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.

La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació com en els sistemes secundaris. Els sistemes primaris són els de la comunicació quotidiana, els que serveixen per a l’intercanvi comunicatiu i necessari per a tots els rols que implica la vida en societat: una trucada telefònica, una carta, nota, cartell, notícia, etc. Els sistemes secundaris encanvi, són de major elaboració i complexitat. Requereixen més capacitat cognitiva de parlant-oient real en la seva tasca de codificar i descodificar textos, ja que aquestes comunicacions es produeixen en esferes de més nivell cultural. 

La competència comunicativa per tant, és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d’una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l’habilitat per utilitzar-la.

L’adquisició d’aquesta competència es configura a partir de l’experiència social, les necessitats i motivacions, i l’acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències. 

Si parlem de competència comunicativa també hem de fer referència a les 4 habilitats comunicatives necessàries a l'hora de comunicar-nos. 
La competència comunicativa com hem dit anteriorment no només fa referència al discurs oral sinó també a l'escrit. Pel que fa al discurs escrit diferenciem entre el llegir i l'escriure mentre que  pel discurs oral entre l'escoltar i el parlar. 

                                     

Llegir, es el procés a través del qual es comprén un text escrit. Llegir = comprendre (llegir implica descodificar, és comprendre).

Isabel Solé al 1982 estableix que l'habilitat de llegir té 4 implicacions les quals fan adonar-nos de que llegir i comprendre és el mateix.

•      Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text, és a dir, que el significat que un escrit té per qui el llegeix no és exactament el mateix  significat que l’autor va voler donar-li, sinó que es una construcció pròpia que implica en primer lloc el text, implica també els coneixements previs del lector i en tercer lloc els objectius amb els que s’enfronta l’autor. 

•       Llegir és aconseguir un objectiu ja que sempre llegim per alguna finalitat. L’objectiu és el que guía la lectura. Hem de tenir present que els objectius poden ser molt variats i  determinen el tipus i les estratègies de lectura així com el control, sovint inconcient, que exercim sobre la lectura.

•       És un procés d’interacció entre qui llegeix i el text perquè qui llegeix en primer lloc ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap, i en segon lloc ha d’adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text. 

•      Llegir és un procés de predicció i inferència continu. És a dir, a vegades, comprenem un text gràcies al significar de les altres paraules o bé a partir del significat de la resta, del context. Qui llegeix formula unes hipótesis sobre el text que llegirà, i de les seves parts mentre va llegint i això ho fa en funció d’algún element del text, dels seus interessos, coneixements previs, i a la mesura que va llegint va verificant o va refutant les hipótesis que havia fet.

Escriure: es el procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu. Escriure va molt més enllà d’escriure en un full.  

 
Haurem de tenir en compte tres aspectes per poder treballar al procés complet de producció d’un text escrit:

1.   Aspectes formals: cal·ligrafia, relació so-grafia, distribució en l’espai.

2.   Aspectes lingüístics: sintaxi, morfologia, lexicologia, semàntica.

3.   Aspectes discursius: tipus de text, propietats, o característiques del text (cohesió, adequació, coherència, correcció, variació o estil) i procés de composició del text.

Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant 
el llenguatge articulat de forma coherent, clara, i amb 
correcció i adequació a la situació comunicativa. 

 

Escoltar: consisteix en comprendre un missatge a partir d’activar un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment. 
Hi ha 6 implicacions per ser un bon oïent:

1. tenir un paper actiu i participatiu
2. tenir un respecte per l’emissor i les seves idees
3. intentar ser objectiu per intentar entendre què ens vol dir l’altra
4. saber descobrir els objectius i propòsits de l'orador
5. descobrir les idees principals del missatge
6. reaccionar al missatge, parlar si és el cas quan acaba l’orador.

La reflexió és sobre les 4 habilitats lingüístiques. Per una banda escoltar no és el mateix que sentir, ja que quan estem escoltant som conscients d'aquest acte, en canvi quan sentim no. Per altra banda escriure correctament implica tenir en compte molts aspectes. Pel que fa escoltar no tothom pot ser un bon oïent ja que molts no saben respectar les opinions dels altres, ni interaccionar ni tampoc extreure les idees principals del missatge de l'altre i finalment pel que fa a parlar, no es pot fer de qualsevol manera ja que s'ha de fer de manera coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Una manera de practicar les habilitats lingüístiques podria ser a través del programa de TV3 "el gran dictat"